Núria Sara Miras: «Volem fer una societat més justa i igualitària»

L’UCE 2019 va estrenar l’àrea de gènere, al capdavant de la qual hi trobem Núria Sara Miras, doctora en filosofia i professora de la Universitat de Barcelona. Els cursos van incloure el taller Fight like a girl! Feminisme nòrdic i master suppression techniques.

Ha estat el primer any que hi ha una àrea específicament dedicada al gènere. Jo treballo amb el Josep Monserrat, que és el responsable de l’àrea de pensament, i feia molt de temps que parlàvem d’introduir la perspectiva de gènere a la facultat de filosofia i si havia de tenir una oferta específica. Ell em va proposar de portar-ho a Prada perquè és una manera ràpida i eficient de fer-ho. A partir d’aquí vam presentar l’oferta als responsables de l’UCE i va tenir molt bona acollida. I vam arribar a Prada amb una petita experiència satisfactòria a l’UCE de Manresa.

Tot i això, l’UCE sempre s’ha distingit, ja als anys 70, per la sensibilitat envers el feminisme. Sí, sí, m’ho han dit. A Prada es feien coses que durant el franquisme i ni tan sols durant la Transició no era possible de fer a Catalunya. Estava molt en consonància amb el que passava en altres àmbits com als Estats Units o al nord d’Europa, on això existeix des dels anys 60 i 70.

És decebedor que en ple segle xx i siguem on som en temes d’igualtat de gènere? Bastant. Una de les dificultats del moviment feminista és que va per onades. La metàfora de l’onada posa en relleu que per cada acció hi ha una reacció. Ara, el feminisme és un moviment bastant global, amb manifestacions massives, però alhora hi ha tot un sector de la població, especialment de certes elits, que estan reaccionant de forma molt violenta. De la mateixa manera que veiem un repunt de la violència masclista, especialment amb els atacs en grup. Sembla que hi ha un efecte crida que no sabem encarar. A mi em produeix molt malestar.

A l’enunciat del curs es parlava de la “república de les dones”. Què és? El curs partia d’un text clàssic del feminisme que és La ciutat de les dames de Christine de Pizan. Fem una retrospectiva per anar recuperant les contribucions de les dones a la història del pensament, però també amb una projecció de futur, amb el paper que han de tenir les dones a la República. I va, convidar tots els participants que tinguin els seus referents que es féssin el seu panteó de dones il·lustres. Volem fer una societat més justa i igualitària.

Què hi podem fer cada un de nosaltres? Els estudis de gènere donen eines per modificar aquests biaixos inconscients. Hem d’aprendre a detectar aquests micromecanismes quotidians que perpetuen certes dominacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *