Armand de Fluvià: “La nova bandera de Barcelona és un nyap”

L’Ajuntament de Barcelona va aprovar dimecres, amb el vot favorable de socialistes, Iniciativa i Convergència, l’abstenció d’Unió i del PP i l’absència de republicans, la nova bandera de la ciutat, formada per l’escut aprovat el 17 de maig sobre fons groc. Malgrat els bons propòsits, no hi ha hagut consens entre les forces polítiques i la guerra de les banderes pot continuar. Segons Armand de Fluvià, conseller heràldic de la Generalitat de Catalunya, dimecres va ser un dia “de vergonya i de pena” per a Barcelona. També pensa que “moralment l’Ajuntament no té dret de prescindir d’uns símbols que durant 800 anys han presidit la història de Barcelona i dels barcelonins”. I que “la gent s’adonarà que els nous sТmbols no els representen i reaccionarà”.

Article publicat al diari AVUI el 27 de setembre de 1996

J.V. Vostè formava part d’una comissió d’experts que va realitzar un informe sobre els símbols de Barcelona. ¿Què deia aquest informe?

A.d.F. Ja n’havíem fet un l’any 83, també demanat per l’Ajuntament, i després aquest últim. La nostra conclusió és que s’havien de posar els quatre pals a cada quarter i que la corona havia de ser sempre la reial.

J.V. ¿La corona reial és la que la gent en diu borbònica?

A.d.F. Sí, però és per ignorància pura, perquè és una corona reial, sigui del país que sigui i de la monarquia que sigui. També es creu que la corona moral és republicana, però això també és fals.

J.V. ¿Per què l’Ajuntament de Barcelona no ha fet cas d’aquests informes?

A.d.F. Jo crec que és per un total menyspreu a l’heràldica. El que passa és que és una contradicció: ¿per què se’ns va convocar, aleshores? ¿Per sentir-nos i després no fer-nos cap cas? També es considera que l’heràldica està passada de moda i que hem de mirar cap al futur… La modernitat porta a fer uns nous dissenys i unes noves coses. Es dóna l’excusa que el disseny és una via de comunicació i de reconeixement, ignorant que l’heràldica també és un sistema de comunicació únic al món. Aleshores es fan nyaps com aquest. Jo considero que és una vergonya i em sento totalment avergonyit de ser barceloní davant d’aquesta ignorància. Aquest tipus de coses no passen en cap país del nostre entorn.

J.V. ¿Què pensa quan es diu que els dissenyadors són els heraldistes del segle XXI?

A.d.F. Que és una altra barbaritat, perquè no es pot substituir un sistema emblemàtic vigent i en auge a tot el món per uns models de disseny que passen de moda contínuament. D’aquí a dos anys vindran altres dissenyadors i diran que això ha quedat antiquat i és molt  lleig i s’ha de tornar a canviar. És totalment absurd. Considero que és un ultratge que es fa als ciutadans i a la història de la nostra ciutat.

J.V. ¿Heràldicament serien més correctes els dos pals que els nous símbols?

A.d.F. Heràldicament són correctes els dos pals; el que passa és que no són autèntics, està equivocat. Es tractava que després de 800 anys es fixés definitivament el nombre de pals a l’escut de Barcelona, que ha anat oscil·lant entre un i cinc pals. Això tampoc no passava en cap ciutat important d’Europa. Una oportunitat que hi havia s’ha perdut per qüestions polítiques.

J.V. ¿És correcte traslladar l’escut a la bandera?

A.d.F. De cap manera. Però és que l’Ajuntament no té escut en aquest moment. Té segell, que ningú no veu, i símbol. És un absurd perquè la bandera i l’escut són símbols. No pots posar un símbol a la bandera, perquè ja ho és, de símbol. Aquí es demostra encara més ignorància.

J.V. Hi ha un reglament de símbols dels ens locals que Barcelona no compleix en aquest moment.

A.d.F. Sí. Consideren que Barcelona està per sobre dels reglaments i que no ha de passar-hi. La resta de poblacions de Catalunya sí, però Barcelona no.

J.V. Però Barcelona, al final, també haurà de passar per aquest filtre.

A.d.F. Segur que no hi passaran perquè ja saben que si ho fan se’ls dirà que no, perquè no han tingut en compte res del que disposa aquest reglament.

 

J.V. Què li sembla la nova bandera?

A.d.F. És espantosa. És una bandera groga, que sempre ha estat la bandera de la pesta, amb un escut que no representa res. És un escut amb la creu de Sant Jordi a un costat i a l’altre vermell amb dos pals blancs. Es va pensar a fer una cosa que acontentés a tothom; que qui volgués veure dos pals n’hi veiés dos, que qui volgués veure-n’hi quatre en veiés quatre… però s’han equivocat perquè amb això continuen amb la polèmica oberta.

J.V. ¿Si l’Ajuntament no compleix el reglament, els nous símbols són legals?

A.d.F. No. Però tampoc s’utilitzava la bandera correcta que s’havia aprovat el 1906 i que va durar fins a principis dels 40. La bandera correcta és la dels quatre pals, que tenia l’alcalde al seu despatx.

J.V. ¿Seria correcte recuperar el penó de Santa Eulàlia?

A.d.F. El penó de Santa Eulàlia no era la bandera de la ciutat sinó del regiment que defensava Barcelona i per això Rafael Casanova la portava. Però no ha estat mai la bandera de la ciutat de Barcelona.

Joaquim Vilarnau

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Spam Protection by WP-SpamFree