Adriana Camprubí: «Les composicions obscenes desvirtuen el desig de la dona»

Adriana Camprubí és musicòloga. Ha estat a la Universitat Catalana d’Estiu 2016 per impartir la lliçó Eròtica i obscenitat en la lírica trobadoresca, en què va analitzar algunes composicions dels trobadors medievals. El curs forma part de l’àrea de música.

Un títol cridaner… Sí, és el que pretenia. Hi tracto com a través dels textos lírics de la poesia dels trobadors es poden observar diferents comportaments eròtics i obscens que no han de ser necessàriament el reflex d’una realitat sinó un imaginari ficcional.

Com va el curs? Divideixo la sessió en les diferents tradicions líriques. Començant per la tradició occitana i amb Guillem de Peitieu. Aquest trobador es caracteritza pel caràcter histriònic. La seva biografia diu que era un burlador de dames i això es veu molt en les seves composicions. Després parlo de la lírica llatina, que són textos escrits per persones que no eren laiques i que tenen un to eròtic i obscè bastant elevat. També faig un recorregut per la lírica galaicoportuguesa, que té un to altament obscè, on hi ha trobadors que regalen consoladors a abadesses de convents i que es desmarca molt de la idea de l’amor cortès. Per últim, a la lírica catalana hi ha l’“Ara lausetz, lauset, lauset”, que parla d’una abadessa que al convent té relacions amb tots els monjos.

Són poemes amb intencions purament lúdiques? En el cas de Guillem de Peitieu, hi ha un poema que escarneix dues dames que el trobador es troba passejant. Té relacions sexuals amb elles i en diu el nom. I en el cas de les composicions galaicoportugueses, totes formen part de la tradició de les Cantigas de escarnio e maldizer.

Hi ha poemes d’aquests escrits per dones? Els textos de les trobairitz, que no són tan obscens i més eròtics. Les composicions obertament obscenes desvirtuen el desig de la dona i són més un reflex de les carències masculines que de la realitat de la dona. A l’edat mitjana, la dona era o verge o pecadora; o prostituta o mare.

Els poemes tenien música? Sí, tots passen pel cant. No es pot dissociar música i text. En el cas de Guillem de Peitieu s’ha conservat la notació d’una de les composicions i en podem escoltar la música original. Dels altres, s’han fet reconstruccions posteriors de les melodies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Spam Protection by WP-SpamFree